INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE...

ELS CONILLS

Tot i que avui en dia encara es confonen els conills amb rosegadors, s’ha de dir que no ho són. Els conills són un grup de mamífer de la família dels lepòrids. Els lepòrids és una família de mamífers pertanyent a l'ordre dels lagomorfs que agrupa una cinquantena d'espècie entre llebres i conills. Es distribueix a tot el planeta llevat de l'Antàrtida.

En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfactei els seus bigotis per buscar aliment.

Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.

Anatomia del conill

Ossos: L'esquelet del conill és molt fràgil, sent solament el 8% del total del pes corporal. Els ossos llargs i l'espina lumbar, que estan cobertes per una gran quantitat de múscul, són molt susceptibles a sofrir fractures.

Papada: Les femelles de moltes races posseeixen papada. Aquesta àrea és un lloc de dermatitis, especialment en conilles obeses.

Dents: Creixen contínuament (10 a 12 centímetres en la vida d'un conill). Els conills presenten 2 parells de dents incisives. El parell més petits d'incisius estan darrere dels grans.

Orelles: Ajuden a regular la temperatura, com també a captar els sons. Les orelles són fràgils i no han d'usar-se per a subjectar als conills.

Tracte Gastrointestinal: Posseeix un estómac únic i glandular, un llarg intestí i un gran cec. La microflora intestinal és molt sensible a diversos factors, especialment als canvis d'alimentació (principalment en conills de 4 a 12 setmanes). Els conills no poden vomitar pel petit lumen pilòric que posseeixen, el que predisposa a acumulació de pèl en l'estómac.

Venes: són primes i fràgils. La formació de hematomes després d'una vacuna és bastant comuna.

Glàndula Mamaria: Les femelles presenten 4 a 5 parells. No existeixen mugrons en els mascles.

Orina: Normalment pot ser vermella, rosada o taronja, en funció de l'aliment. L'orina és la via de excreció per al calci i fòsfor (a diferència d'altres mamífers que la realitzen per la bilis).

Potes: Els conills no posseeixen coixinets com altres mamífers. Aquestes zones estan cobertes amb un pelatge abundant.

Femta: Produeixen 2 tipus de femta: les mucoses o Cecotropos, que provenen del cec i es produeixen en el matí o en la nit. Els cecotropos es generen després de 4 a 8 hores de la ingesta i són ingerits directament des de l'annus. L'altre tipus de femta seca són les normals i es produeixen després de 1 a 4 hores d’haver ingerit aliment i no són reingerides pel conill.

Hàbitat

Els conills viuen àrees seques properes al nivell del mar amb un sòl arenós i tou per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscos, tot i que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder amagar-se. Aquesta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana i pot conviure amb els humans vivint en parcs, camps de gespa o fins i tot cementiris. De vegades es troben en cultius agrícoles on s'alimenten d'enciam, grans o arrels .

Manipulació

Existeix la creença comuna que els conills i les llebres són animals espantadissos. Aquest comportament ve determinat per la necessitat de supervivència ja que ells tenen el rol de presa; són el principal objectiu de molts predadors com llops, àguiles, guineus o llúdrigues, pel que mantenir una actitud sempre alerta és la seva millor arma. Si percep sorolls estridents o molt alts el conill s'encongirà amb les orelles cap a enrere, els ulls oberts de bat a bat i tremolarà tot el seu cos. Aquestes reaccions de seguretat els duen a marcar el territori que consideren seu. Al camp ho faran mitjançant la col·locació de branques o pedres entorn d'un cau, o bé mitjançant secrecions corporals. A la seva vida casolana aquests animals consideraran el seu refugi la gàbia. Tot i que són animals tranquils, podria enfrontar-se amb els seus propietaris per defensar el seu espai.

Alimentació

Els conills són herbívors. Les peculiaritats del seu procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de cel·lulosa i no massa sucres simples o midó, que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar cada poc temps perquè aquest trànsit es mantingui, i per això n'ingereixen petites quantitats i contínuament. S'ha estimat que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Existeixen tres components principals en la dieta d'un conill: el farratge sec, els aliments concentrats i els aliments verds. Pel que fa a l'aigua, és convenient saber que requereixen de 3 a 5 litres d'aigua fresca. Mai se’ls ha de canviar bruscament l’alimentació: és millor que el conill passi gana que passar d’una dieta concentrada a una rica en verdura.

Reproducció

Les femelles arriben a la maduresa sexual depenent de la seva mida, entre els 4 i els 8 mesos i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l’any. El període de gestació dura ente 31 i 33 dies.

Cures bàsiques

Desparasitació: se’ls desparasita internament amb Telmín® o Panacur®. Per a la desparasitació externa es fa servir la pipeta Stronghold però s’ha d’anar amb molta cura amb les dosificacions.

Vacunes: en conills casolans es recomanen 2 vacunes: per la Pasteurella i per la Mixomatosis. Si els conills viuen en col·lectivitat se’ls posa també la vacuna per l’Hepatitis vírica hemorràgica (vigilar els riscos).

La primera vacuna se’ls hi posa a partir dels 2 mesos de vida i es re-vacunen al cap d’1 mes o mes i mig i després ja sols es vacunen un cop l’any.